La pujada que es proposa es molt fàcil, te una durada de 2 hores i el desnivell no arriba als 500m. El camí esta molt acondicionat, no obstant, aquesta ruta segueix les "escales dels pobres", el que ens diu com superarem el desnivell en la seva majoría. Està molt ben senyalitzat, i a més es un camí força variat que no està privat de la recompensa dels més sacrificats excursionistes, unes vistes impresionants.
Amb totes aquestes facilitats i recompenses, es dificil trobar excusa per no disfrutar de la natura, de fet aquest camí es molt freqüentat per tot tipus de públic, fins i tot nens.
El conegut encant de les agulles omple la vista durant tot el recorregut, amb un gran final a la màxima alçada, que es on milor s'aprecía la acusada verticalitat de la serra, motiu pel que en aquest reportatge, el número de fotografíes es més ample, sense ànim d'avorrir si no tot el contrari; Aquí només es veu una part dels tresors, us esperen molts més.
2 comentaris:
Ivan, un reportatge molt maco, m´agrada molt, però dues hores pujant escales i lo pitjor tornar-les a baixar, en sembla que es una mica massa per mí, encara que ja ho havia fet de jove i les vistes son excepcionals, no sé si es pot quedar en algún lloc a la nit alla dalt, per aprofitar bé la posta i sortida de sol, però l´excursió per mí, molt bona.
Un bon reportatge d´aquesta excursió Iván !!!!
Salutacions
Hola, bon reportatge.
Ara t'explicaré una variant per pujar a St. Jeroni, sense patir tant, del Monestir anem a St Miquel, pujada a St Joan per darre la bassa de St Miquel, arribats a l'estació superior del funicular, s'agafa un camí planer que et porta fins a l'ermita de St. Jeroni, i d'aquí fins al cim.
La tornada es pot fer per les escales.
El faig cada any, al novembre-desembre i no cansa tant com pujar per les escales.
Una variant es pujar fins a St Joan amb el funicular.
Publica un comentari